LaComa Comunicació, la nova secció de la revista d'El Bedorc.

Estreno secció! La revista LaComa punt i a part estrena secció al número que sortirà en dues setmanes just per la Festa Major de Sant Sebastià del poble del Bedorc. En aquesta secció, que us adjunto la primera entrega, parlaré sobre fenòmens que hagin marcat l’agenda trimestral de l’àmbit de comunicació general, centrant-me en la Televisió. Encara no s’ha pactat les condicions de publicació, però de ben segur podrà esdevenir una secció fixa a la revista!
Aquí us deixo la primera entrada:

LaComa Comunicació


Hem vist molt bones imatges per la petita pantalla aquest 2010, però també n’hem vist, i moltes, de no tant bones.

A la secció que inauguro parlaré sobre comunicació, centrant-me sobretot en la gàbia de la tele. La televisió ocupa gran part de les nostres vides, s’ha convertit en poc temps en un oceà incommensurable d’informació. Hem de ser capaços de discernir, dins d’aquest gran oceà, allò que convé.

Escriuré sobre la necessitat urgent d’una revisió profunda del sistema televisiu espanyol i català. Tenim a l’abast gairebé una quarantena de canals, i cada dia rebem una gran allau d’informació. Tota aquesta informació, però, no és necessàriament real, ni molt menys verificable. Ens serveixen en safata continguts cuinats en molts restaurants diferents, restaurants que no tenen perquè estar nets ni ordenats. Sovint som l’objectiu d’informació maliciosa i malintencionada, ens pretenen estafar ensenyant merament la “bona” perspectiva de les coses, si és que en tenen. No hem de donar mai per bo, ni ètic, ni lícit, ni real res del que veiem per la televisió, a menys que sapiguem que prové d’una cadena racional. Per decidir si una cadena és racional, hem de començar per analitzar la situació més bàsica, hem d’analitzar la comunicació entre emissor (TV) i receptor (l’audiència).

La metacomunicació és l’anàlisi comunicacional que intenta comprendre les dues part implicades en un procés comunicatiu, a les que observa des d’una certa perspectiva. Per fer correctament aquest anàlisi, hom s’ha de desprendre dels prejudicis que tingui sobre qualsevol contingut o cadena de televisió. Principalment, quan analitzem interaccions comunicatives, hem de considerar tres perspectives bàsiques: Les coses són com són i no com ens agradarien que fossin. Les coses no són el que semblen. Les coses poden canviar.
Són moltes les “coses” que hem de tenir en compte a l’hora de comprendre la línia d’actuació de les cadenes, ja siguin comercials –com ara anomenen a les cadenes privades-, com les públiques. És per això que, al llarg dels diferents escrits, intentaré donar el meu punt de vista sobre el que jo entenc que és una cadena privada i una cadena pública, quins són els seus codis deontològics i la seva raó de ser.
Aquest serà la línia executiva d’aquest nou apartat de la revista dels bedorquins i bedorquines, la revista que fem entre tots. Espero que sigui del vostre interès i és obvi que us convido de replicar-me de QUALSEVOL comentari que pugui fer via e-mail o a través del meu bloc d’internet. Us adjunto tots dos al final d’aquest primer article de la secció.
Sense més preàmbuls, passem al primer comentari que també apareix al meu bloc. El tema és escandalós: El tancament de la cadena d’informació CNN+.
Estic de dol televisiu: CNN ha cancel·lat les seves emissions. La telebrossa del InformativoIMPACTO, el “terrible, apocalíptico suceso..”, cada vegada aguaita més. Parlant ràpid i clar, s’han carregat l’única cadena amb “bona reputació” que tenien. Ara escoltarem: “Andreíta, cómete el pollo coño, que mamá está produciendo eso de las noticiahh” Graciós, si més no.
Alabo el discurs de tancament del canal informatiu de Prisa: "Haciendo honor a nuestro lema, una última noticia: CNN+ cancela sus emisiones. Adiós" L’esperit crític que ha imperat en tot moment segueix fins a l’últim minut. La professionalitat dels treballadors, tot i conscients que en deu minuts perdien la feina, ha estat brillant. Felicitats per la feina ben feta, que no te fronteres, ni té rival.
Gestevisión TeleCinco, propietària de TeleCinco, Cuatro i del 25% del capital en participacions de la plataforma Digital+ (de la qual la propietària principal és l’imperi Prisa, de la que en deriva Sogecable), intenta imposar el seu model televisiu a tot l’Estat Espanyol, però té un rival: La TV Pública. Pot privar-li de la meitat del finançament traient-li la publicitat, pot arravatar-li l’audiència, però mai la farà caure.

Ara s’obre un procés de reflexió, de consideració sobre el que suposa la televisió en la nostra societat. El balanç que se’n pot treure és que vivim en èpoques on el periodisme informatiu de qualitat només està representat per UNA cadena d’àmbit estatal(24hTVE), i UNA més d’àmbit autonòmic(3/24TVC). I para de comptar. El dubte, per tant, és: si els meus ideals no em permeten treballar en una cadena que fomenta la mala educació, el xafardeig o l’insult, per què estic estudiant Periodisme? Estic estudiant per entrar a alguna d’aquestes dues cadenes que he comentat abans? Però si cada any es graduen més de 400 periodistes, hi ha capacitat en aquestes dues cadenes per mi? També ho podem enfocar des de la perspectiva que estic estudiant per entrar a dins d’aquest conglomerat monotemàtic que prefabrica T5. El dubte seria llavors, cal estudiar Periodisme? Potser seria més útil fer un curs intensiu d’un dia i mig i celebrar la gala de graduació a Sálvame, com a becari. Ja ho deia J.J.Vázquez: “Si ya lo he dicho yo, que para entrar a Sálvame no pedimos ni el graduado escolar, ni FP, ni corte y confección... Solo falta ser metemierda”. Estic entrant en una crisi estudiantil, cal estudiar el que estic estudiant? Total, per arribar a un punt on no trobi feina, i la que trobi sigui per fomentar valors que no fan sinó que empobrir una societat...

Eric Dexeus