*Aquest text va ser escrit a finals de desembre del 2010. No es correspon, per tant, amb la data d'aquest post.
Sense cap dubte la Molt Honorable Betlem Esteve, 129a Presidenta de la Generalitat de Catalunya, es mereix el Premi a la Millor Comunicadora Blanquerna 2010 que van entregar ahir a la Facultat de Comunicació Blanquerna del carrer Valldonzella –Renoi, fins i tot el nom del carrer fa gala d’un personatge amb tanta capacitat intel·lectual!-.
És doncs un honor per mi poder escriure aquestes ratlles argumentant perquè vaig dipositar la papereta amb el seu nom dins l’urna. Les aniré citant una per una, a fi de clarificar aquesta decisió que pot semblar controvertida.
En primer lloc i més important: la qüestió econòmica. Vivim en una societat on el que impera són els beneficis que hom pugui treure de qualsevol acció, sigui o no nociva pel medi ambient. Aquesta idea l’explica Giddens al seu llibre Globalització. La relaciona amb l’escalfament global i la necessitat de les empreses d’obtenir rèdits econòmics descuidant el seu entorn. També comenta que és possible, i és probable, que no ens adonem de les conseqüències fins que sigui massa tard. Aquest moment haurà arribat quan no puguem trobar ni un reguitzell de racionalitat en el que anomenem la petita pantalla. La qüestió econòmica que regna a la ment dels programadors de totes les cadenes –sí, totes- és l’audiència que pugui reportar cada programa segons la franja horària en què estigui situada. Aquesta audiència és la que, involuntàriament, decideix el preu dels anuncis que s’emetran a les innombrables pauses publicitàries d’un programa. Per tant, com la Esteban serveix d’imant per a grans masses encegades per aquesta obrera campechana, és lògic pensar que jo tingui motius per dir que, a part de metemierda –no sóc l’autor d’aquests genials epítets-, és prou rentable.
Seguidament i per ordre jeràrquic trobem la capacitat comunicativa. Una Presidenta de la Generalitat ha de destacar en el seu logos, ha de ser una bona oradora. Aquesta propietat és tant inherent en la Esteban que no se li reconeix. Farem un experiment: Qui primer digui una persona que ha estat quatre anys a la televisió pel simple fet d’haver-se deixat embarassar pel torero de Ubrique, i que a sobre hi hagi sortit cada dia i, encara més, el seu discurs hagi estat monotemàtic, que s’alci. Probablement algú enamorat del futbol s’alçarà. Llavors afegiré més premisses: [...] i que cobri milionades per fer-ho, que s’alci. Poca gent ho farà. Qualsevol polític ha de ser suficientment capaç de mantenir un discurs durant hores, si és carismàtic hi afegirà repunts d’interès. El que fa la persona que ens ocupa aquest escrit és, no és només parlar i parlar –encara que sigui dient banalitats-, sinó que manté expectants els que l’escolten. Ningú pot restar impassible quan la Esteban aguaita pel televisor. Un bon comunicador és aquell que transmet correctament el missatge. Els meus detractors diran que aquest és el punt dèbil, doncs no. No transmet cap missatge sinó valors negatius. El programa Sálvame (T5), que és en el que la Belén es troba millor, està pensat per transmetre els valors de la xafarderia, insult i falta de respecte. Ningú pot transmetre tant eficaçment aquests valors, de fet, n’hi ha que ho han intentat sense èxit.
En la posició de bronze trobem la seva capacitat d’incisió en el quefer popular. Tothom parla de la Esteban. En les sessions plenàries explica, amb gran detall, com aconsegueix que la seva filla faci el gran esforç de menjar-se el pollo. Hi ha rumors sobre una possible fusió entre Sálvame i els prestigiosos “informatius” del Pedro Piqueras. Si es confirmessin, podríem veure la inestimable imatge de la Esteban obrint els informatius dient: “Terrible y apocalíptico suceso: Jaime Peñafiel ha vuelto a hablar. Hoy Cara a Cara en Sálvame, y mañana, pasado, el otro y en seis programas más haremos el análisis. Andreíta, cómete el pollo, coño, que mamá está produciendo eso de las noticiah”. Alhora veuríem el doctor Vilarovira recuperant-li el pòmul que se li havia caigut al peu, o girant-li el nas cap a l’altre banda. A part de produir beneficis i de ser molt bona oradora, Belén Esteban s’ha coronat com a firma estrella de programes de culte popular. Relacionem la xafarderia directament amb la seva persona. Tots els espanyols ens sentim profundament identificats amb la seva manera de fer i actuar. Tant és així, que fins i tot vam acordar coronar-la com a Princesa del Poble, títol que li correspondria legítimament a la Princesa Letícia. Ara que ho penso millor, se’n va coronar ella d’acord amb el seu règim de fer el que li rota, quan li rota i de la manera que li rota, parlant ras i curt.
Finalment, el motiu que em mou a proposar-la com a possible blanquernitzada el formularé en comparació a l’Ondas que va rebre J.J. Vázquez. Si ell aconsegueix un premi d’aquestes característiques, jo també estic legitimat per proposar-la com a premi Blanquerna per dos motius: 1.Sóc alumne de Blanquerna i 2.Perquè no la suporto. Quina vergonya qualificar-la com a Presidenta de la Generalitat, un càrrec tant digne.
M’he descobert. Belén Esteban és un personatge sorgit de la més podrida de les teleescrombraries. Basa el seu caràcter en explotar psicològicament i verbal es seus adversaris, sense cap tipus de cura pel que fa al vocabulari i, ni molt menys, l’educació. És hortera, banal, frívola, malcarada, irresponsable, deixada, es creu propietària del món i víctima del sistema, un sistema al que ella s’hi ha posat i del què ara no en pot sortir. Es creu la líder del poble espanyol quan, ni de lluny, ens hi sentim tots identificats.
M’agrada parlar del mal que fa a la societat la basta de la Esteban. No puc suportar veure com maten la televisió. No aguanto veient com les cadenes han entrat en la més sanguinolenta de les lluites a qualsevol cost per l’audiència. Ens estant insultant. Pensen que l’audiència d’aquest país que anomenen Espanya és profundament inculta. La prova està en què a T5, la fita de la Teleescombraria, no permeten que mai ningú parli més de 30 segons seguits, encara que sigui per discutir qui s’ha menjat el plàtan de la Karmele Marchante, aquella “intent de catalanista aigualida”.
L’altre tema que també està a l’ordre del dia són les sentències del Tribunal Constitucional. Aquest prohibeix l’autodeterminació dels pobles, que és, al cap i a la fi, la pronúncia del poble, un poble que és el qui hauria de vetar l’acció del govern en democràcia. Ara bé, que en horari infantil facin un programa insultant per la mentalitat humana és plenament constitucional. També ho és que aparegui un sentenciat a extradició des de Mèxic sobre del qual cau una ordre d’arrest, i que el trobin primer los de Fuencarral que no pas la pròpia policia. El pitjor d’això és que per la seva condició de criminal cobra quantioses sumes de diners. No és el primer, l’han precedit els Muñoz, els Pantojas... Posats a demanar carnets, trucaré a la Teletienda perquè m’enviïn un kit per fer diner fàcil a costa de la sornegueria dels del circ mediàtic de la televisió.
I per si no foc poc, fa uns dies van anunciar el tancament definitiu de la cadena CNN+ de la plataforma de Digital+, de la qual Gestevisión Telecinco en disposa del 25% en règim de participació. Simplement volia comentar aquesta lamentable pèrdua. Iñaqui Gabilondo, que molt hàbilment va aconseguir sortit de la gàbia italiana se’n va a les llistes del paro. Pobre...
*Aquest text (íntegre) és un dels treballs finals del Seminari d'Argumentació. És un text d'aproximadament 1000 paraules que vam presentar al desembre del 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario