EL CATALÀ CORRECTE, PASSA'L!

Ho corroboro: El català és difícil.

Certament tots parlem molt malament, completament tots. Ens passem el dia cometent barbàries de l’alçada d’un campanar sense adonar-nos*. (Aquí trobem el primer, hauria d’haver escrit adonar-nos-en, “nos” substitueix a nosaltres i “en” substitueix un complement preposicional encapçalat per la preposició DE).

Aquesta és la conclusió, gens precipitada, que puc treure després d’haver cursat l’assignatura dependent de la classe troncal de llengua.

Com deia, cometem errades contínuament. Algunes errades són molt clares: com Dir-s’ho* (Referint-se a DIR AIXÒ A ELL) i d’altres que no ho són tant: Els les donaré* (Pronominalitzant el complement indirecte de la frase DONARE LES LLIBRETES A LES NOIES, com “les” quan hauria de ser “els”, cosa que voldria dir que la frase final quedaria ELS ELS DONARÉ”. Els pronoms és un camp inexplorat pel llenguatge oral. Persones que “suposadament” haurien de saber parlar amb públic amb una certa correcció llançen* (Aquesta errada és òbvia, però es comet!) afirmacions com: Jo lis diria als polítics* (Aquí hi ha una bomba ortogràfica: en primer lloc “LIS” no existeix, hauria de ser en el seu lloc ELS, sempre i quan es refereixi a un complement indirecte plural. L’altre és que aquí hi ha un excés de pronoms, una repetició innecessària, un pleonasme. El “LIS” o en el seu defecte, “ELS”, sobra, doncs* hi ha duplicitat de referències a “ELS POLÍTICS”.(El “DONCS” està mal escrit, ja que “DONS” no significa “PER TANT” com està usat en aquesta frase).

Pinto un quadre en el que* hi* surt la Maria.(Aquí torna a haver-hi un cas de pleonasme. Hi hauria d’anar un “ON”, un “EN QUÈ”, o “EN EL QUAL”. L’HI també és marcat com a error, ja que també està substituint un nom que està explícit a la oració, per tant hauríem d’ometre aquest “HI”). Si diéssim* (seria DIGUÉSSIM, ja que el verb DIR té increment velar en nombroses conjugacions del seu paradigma) estic pintant a la Maria*, estaríem cometent un altre error.( En aquest cas, LA MARIA és un complement directe, per tant, no hauríem d’utilitzar cap preposició per introduir-la.)

Finalment, per acabar aquesta primera entrega d’errors que tots cometem, cal recordar que, tot i tenint molt clares aquestes premisses, posar-te davant d’un examen de 30 preguntes, moltes de les quals estan pensades per caure-hi de quatre potes, és, si més no difícil, igual que llegir aquesta frase de quatre línies sense cap punt.

No obstant* (no obstant necessita l’AIXÒ), s’ha de pensar que és possible fer-ho, i una vegada ho hagis fet, hauràs de presentar-te a un altre examen de 30 preguntes trampa, del mateix estil, de castellà. Algun dia acabarem parlant tots bé, i no hi haurà pregunta trampa que se’ns resisteixi, segur.

Res més per avui.
EL CATALÀ CORRECTE, PASSA'L!