Criticar a la Belén Esteban és molt fàcil, però s’ha d’evitar caure en la crítica mal formulada.
La Belén Esteban, com a símbol dels programes de xafarderia en general, és el producte d’una creixent tendència suïcida de la mentalitat humana. Produeix, a part de paelles i sabates, un tipus de televisió que incita a la violència i a la mala educació.
Precisament en aquest punt és on se l’ha d’atacar, però per discutir amb qualsevol persona que estigui mitjanament al dia del quefer d’aquesta emperadriu, un s’ha de documentar i preparar-se els arguments. Normalment les persones que són acèrrimes defensores d’Esteban, utilitzen els mateixos arguments de sempre i sovint es contradiuen. Però el que és millor és que ho fan cridant i sense respectar els torns de paraula, cosa que d’entrada els desqualifica i els hi retira qualsevol credibilitat.
És qüestió d’esperar que surtin amb els arguments de sempre: Et diran que veuen Sálvame (T5) simplement per passar l’estona a mode d’esbarjo, et diran que no els agrada però que ho miren perquè els hi fa gràcia, et diran que és el que la gent vol veure, et diran que és una noia treballadora i que s’ha guanyat les garrofes... Si em volgués estendre, contra argumentaria cada un d’aquests temes, però la qüestió és saber trobar el punt dèbil en el discurs de la persona amb qui t’afrontes per llançar-t’hi des d’un trampolí de 100 metres.
Com conduir, la pràctica fa el saber i fins que no s’intenta, no es pot perfeccionar la tècnica. Ara bé, una vegada t’hi llances la conversa s’escalfa i si t’ho montes bé podeu passar una molt bona estona. L’únic inconvenient és que s’ha de saber els conceptes bàsics de l’entorn d’aquests programes, les principals relacions a partir de les quals es desenvolupen totes les altres.
Un consell molt útil és no posar-se mai amb les principals víctimes d’aquests programes, és a dir, l’audiència ni tampoc amb les persones –generalment senyores grans- que hi surten com a innocents participants. Serien el tipus de persona que busca obtenir diners fàcilment i ha d’anar a la televisió a xerrar les barbaritats del seu fill. El problema és que no hi hauria d’haver la oportunitat, no hauria d’haver qui oferís la possibilitat de guanyar diners d’aquesta manera. No descarto, si les coses no canvien, que en la següent adaptació curricular universitària s’inclogui el Grau en Xafarderia.
*Aquest text és fruit d'una anàlisi personal arran del debat sobre la Belén Esteban que vam mantenir a seminari. És el text íntegre que vam haver de presentar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario