Tots llestos: .... taaaalking away ....... LipDub 25anys JCT!

Ahir es va estrenar, a la gran pantalla i en Alta Definció, el LIP DUB JCT 25!

Un LIPDUB és un videoclip gravat en pla seqüència –tot seguit, sense pauses – on els personatges van apareixent al llarg del recorregut que fa la càmera cantant en playback. És una moda que cada vegada s’està estenent més a col•lectius de tot tipus. El primer que ens va enlluernar va ser el de la Universitat de Vic; després, el de la Pompeu. El més recent ha estat el LipDub per la Independència que es va fer a Vic, que va batre un rècord Guiness de participació, amb més de 5000 persones cantant i ballant al ritme de La Flama, dels valencians Obrint Pas.

Tots aquests LipDub disposaven de la més sofisticada tecnologia, cosa que és garant de la qualitat tècnico-formal del resultat. El nostre LipDub, per contra, amb pocs recursos ha sortit un producte que no té absolutament res a envejar a cap altre.
El tema del LipDub és Take On Me, dels A-Ha. Primerament hi ha una versió més lenta per donar més èmfasi a la segona part de la cançó, que comença amb una trepidant corredissa per les escales del Teatre. Com és obvi, es va gravar a la seu del JCT –pels qui no sapigueu què és aquesta institució, vegeu un post anterior en el que ho explico –.

La preparació de la gravació va durar força temps. En primer lloc es va fer la planificació del recorregut i les possibilitats de l’espai. Una vegada acabats els plànols, va venir les proves de càmera, que van durar moltes hores nocturnes! Però cal dir que el sentiments d’estar al 100% fins quarts de dotze de la nit no són cap problema quan sents que el que fas t’agrada, i que l’estona que pugis invertir serà per bé d’unes persones que formen una unitat Jota. Tornant al tema, les proves de càmera consistien a seguir el recorregut incorporant-hi modificacions o propostes estètiques. Una d’aquestes propostes va ser l’efecte digital cromàtic. El Croma consisteix a substituir un color per crear-hi una transparència que faci visible una segona capa de vídeo per posar-hi el que es vulgui. Per aconseguir aquest monocroma, es necessita una pantalla de colors que no s’assemblin pas als que una persona humana pot tenir. El blau o verd llampant pot ser un exemple. Finalment, el dia de la gravació, es va fer el muntatge luminotècnic a les 8 del matí.

El dia del rodatge va començar ben aviat. A les 7 del matí sonaven els despertadors d’aquells que havien estat citats pel muntatge tècnic dels focus, croma, vestuari, attrezzo... A les 12, una vegada tots havien arribat, es va començar a fer els primers assajos. Finalment, i després d’uns quants intents, es va donar l’última gravació, la definitiva, a les 15:00. Van ser més de sis hores al màxim, un nivell constant però elevat d’estrés, llevat que fent allò que més m’agrada, fer vídeos. És molt gratificant veure com les persones a qui estava gravant s’esforçaven per fer-ho el màxim de bé i que acceptaven de bon grat qualsevol aclariment que els hi feies sobre la seva feina.

També voldria remarcar la incansable feina del director del LipDub, el Rikki Arjuna. Sap dirigir perfectament la massa de 70 persones que actuaven al uníson, a més de les moltes altres persones que van actuar de tècnics. Sap delegar i responsabilitzar, cosa que enriquí encara més el treball final.

La producció va córrer a càrrec de l’Albert Elduque, el coordinador del Teatre. La seva feina consistia a recordar i vetllar pel seguiment de l’horari previst –sí, tot estava matemàticament planificat, encara que a simple vista no ho semblés – . Ell i el Rikki van transformar-se en mestres de l’oratòria per motivar la massa durant totes les hores que va durar la gravació. Quan treballes amb moltes persones, has d’invertir un cert temps a garantir que aquestes persones estan gaudint i se sentin ateses, encara que això allargui l’horari. L’Albert també va ser l’ajudant de càmera. La seva segona feina consistia a guiar el càmera –jo – al llarg de tot el recorregut. És de gran importància aquest paper ja que el càmera no controla res més que el monitor, i quan dic res més és RES MÉS (podria haver-hi escales i caure-hi directe).

Després de la producció ve la postproducció. El LipDub està gravat i editat en Alta Definició. És a saber, la mateixa quantitat de línies que defineixen la imatge que les que arriben pel canal TV3HD (cal dir que la qualitat de la imatge no es correspon, lògicament, amb la del canal). El vídeo és 99% fidel a la realitat que vam gravar.

En breu sortirà el Making Off, que es difondrà per internet, i més tard el DVD amb el Making Off més Extres molt suculents. Aquests extres inclouran la versió real i definitiva de gravació per veure la dimensió del projecte i moltes altres coses!

Tot seguit veureu el vídeo del que he estat parlant tot aquest post (disponible a partir de dilluns 15). Està en baixa qualitat. En breu apareixerà al YouTube la versió oficial en Alta Definció i so Dolby Sorround on estigui disponible.

3... 2...1... Endavant, a pel 28N!

La festa ha començat. Els partits polítics poden, a partir d’avui, demanar obertament el vot a la població i això es converteix en una festa. Moviments aquí i allà per veure qui divaga millor la resposta a la pregunta de què faran, REALMENT, una vegada ascendeixin al govern.

És prou divertit veure com els pobres dels Estands de les Rambles aguanten estoicament la pluja de crítiques que reben dels interessats en la política, que volen passar una bona estona posant en compromís aquells qui els volen convèncer. Només considerant la història més propera, trobem un seguit de dubtes existencials sense la resposta dels quals penso considerar votar a algun partit. Sense anar més lluny, avui he anat a l’estand de Solidaritat Catalana i d’ERC –pretenia anar als de tots, però encara no eren muntats: es nota qui necessita desesperadament el vot, oi?-. En primer lloc, abans d’identificar-me com a estudiant de d’audiovisuals –de fet, sempre dic “de periodisme”- he volgut que em convencessin que votar la independència ara és la millor solució per superar la crisi actual. Volent anar més enllà, he preguntat pels altres aspectes que un partit que aspira, oníricament (cal dir-ho) a la presidència hauria de considerar. Sense més escrúpols, m’han dit que allò que no considera la independència, “vindrà més endavant”. REALMENT PENSEN que votaré a un partit que no té en compte res més que la independència? Necessitem un govern preparat per governar, un govern que tingui algun as màgic que ens tregui d’aquest entramat econòmicament pessimista! Volia retre comptes dels problemes històrics del partit, però al ser tant nou...

L’altre partit que he visitat ha estat ERC. M’ha atès una noia molt amable. Enganxo el balanç de la visita que he preparat coma documentació de la recopilació d’informació de la campanya d’ERC. “Balanç de la primera trobada: Li he preguntat per informació i m’ha donat, com veia que tenia molt interès per aconseguir informació, un fulletó privilegiat on hi havia els idearis d’Esquerra. Després hem parlat sobre diferents aspectes que engloba el partir. Primerament he preguntat sobre la diferència més notòria entre ERC i altres partits que tenien com a prioritat la independència. M’ha contestat, com és obvi, el tema de les polítiques socials, que a SI i Reagrupament tenen més en compte les polítiques de dretes, per tant no n’hi ha. Com està de moda, ha atacat el Mas. Després he parlat sobre els possibles pactes dels partits i els he recriminat que van pactar amb un partit que avui diu que no són ni independentistes ni de dretes.”

Dilluns més, per ara a gaudir de la festa electoral! No, si al final acabarà per convertir-se en el meu hobby això d’informar-se de tots els partits amb representació parlamentària!

Retransmissió de la visita Papal

Totes les vivències que s’ha esdevingut avui, dia 7 de novembre, han estat pels qui ens sentim barcelonins, d’àmplia satisfacció per la projecció internacional que ha tingut la nostra ciutat i l’església, ara basílica, de la Sagrada Família. Aquesta projecció és el que m’ocupa aquest escrit de gratitud.

La televisió oficial que ha retransmès l’acte, la nostra televisió, ha estat, altre vegada, a l’altura d’un gran esdeveniment: 32 càmeres HD -i fins i tot en 3D!-, microcàmeres, una spidercam, un helicòpter... Tot això i reconeguts professionals avalen aquest èxit que TV3 ha projectat, internacionalment, a una audiència potencial de 150 milions d’espectadors -que es diu ràpid-. Per aquest motiu voldria agrair, des de la meva humil posició d’estudiant de comunicació i de simple espectador, poder disposar d’una Televisió Pública, generalista i de qualitat. Quan les coses es fan bé, es fan bé, encara que a molts els hi costi veure-ho i ens acusin –aferrant-se a simples estereotips- de tenir una televisió pública mediocre. Ens ceguen massa els ideals: en sé d’algun que no posaria mai TV3 per “ser catalana, quica i minoritària”.

Felicitats Televisió de Catalunya, sou molt grans!