29S: vaga, vagància o dia festiu?

Altra vegada aquí, ara, però, per parlar de la vaga.

A menys d'un quart d'hora perquè comenci aquesta vaga tan previsible, ningú dels meus propers en parla, i si ho fa, simplement és per comentar que precisament no ha escoltat gaire opinions a favor d’ella. Aquests propers ho són tan com els pares, amics, professors, la noia que m’atén al banc, el responsable del pàrquing de casa... Això em porta a pensar si la Vaga General – quina paraula!: “General” - realment servirà d’alguna cosa o serà simplement per generar dèficit entre les empreses i al sector públic. (O potser fa bé: els empresaris s’estalviaran de pagar el dia de sou, la part corresponent a la SS, de vacances, etc. als treballadors, qui sap!) De totes maneres hi ha prou interrogants que em encara em queden per resoldre.

El primer ho engloba tot: Cal programar una vaga general en temps de crisi? En serio cal? No vivim en una època on precisament el que ens sobri siguin els diners, i en una vaga (general o no) se’n perden molts.

Qui secundarà la vaga? De veritat m’agradaria que algú em respongués a aquesta pregunta. Hi aniran els 4 milions de parats que tenim actualment a Espanya? Suposo que a l’hora de contar, aquests parats a qui en principi no afecta directament la reforma (sinó indirecta quan es decideixin a buscar -per trobar- feina) no es contaran oi? Més els hi val, ja que trobo immoral que es conti com a vaguista aquell que ja d’un bon principi no està fent res. Potser el que practica acèrrimament és l’art de la vagància i per pretendre ser un defensor dels drets d’un treballador que, mentre rebi la prestació d’atur no ho intentarà ser mai (buscant feina o formant-se, per exemple), se’n va a cridar i a malbaratar el dia d’algun altre treballador? Secundaran la vaga aquells parats que, amb esforç i dedicació han rebut el seu merescut i acaben de reentrar al món laboral? Sí? I aquells autònoms que tenen una empresa i que no miren mai quina hora és ni en quin dia de la setmana treballen perquè l’únic que volen és reflotar la seva empresa de la recessió que segurament hauran patit els últims anys? Potser seran els funcionaris, molts dels quals cobren el sou base i que els hi retirin 100€ per un dia de festa no els surt a compte? Al igual que alguns treballadors d’aquestes grans empreses comercials? De veritat? Segurament seran els estudiants que la secundaran. Aquells estudiants que NO cobren, que NO tenen cap tipus d’ingressos (òbviament, declarats) i que per tant NO estan dins el món laboral, per tant NO els afecta directament la reforma?

Qui pagarà els desperfectes de la vaga? Si algú es passa de llest i trenca qualsevol cosa, qui la pagarà? Haig de ser jo? (Hipotèticament, ja que no tinc ingressos, no pago impostos directes). Qui recompensarà a tots aquells que, en desacord de la vaga, van a treballar i no hi poden arribar i els descompten aquesta part del sou que he comentat abans? Qui nassos em pagarà a mi les 4 classes d’hora i mitja cada una de la universitat que em perdré?

Parlem de la reforma doncs, ja que potser resol alguns dels interrogants que acabo de plantejar. Segons el meu entendre, el principal motiu de la vaga és la instauració per decret de la Reforma Laboral impulsada pel govern d’en Zapatero, que priva d’unes certes llibertats i condicions històriques que amb penes i treballs han aconseguit els sindicats i que per un govern SOCIALISTA, s’els han vist presos. Analitzem-ho. Avui he llegit un text per Sociologia de Wright Mills que explica que per analitzar un conflicte personal s’ha de tenir molt en compte el context social en què està immersa aquesta persona. Passa quelcom semblant amb la Reforma. En primer lloc situem el govern, entenem el PSOE com a Partido SOCIALISTA OBRERO Español. El que està impulsant la reforma és un govern que té en prioritat l’obrer, el poble. No serà doncs que l’ha impulsada totalment a contracor donat per les situacions i pressions externes? Si la UE, ha obligat que es faci alguna cosa per canviar la situació de profunda recessió estancada en què està immers el país espanyol, què preferien? Poso un exemple clar: Els EUA no costa absolutament res acomiadar a un treballador, ni tampoc muntar una empresa. I bo i això han esdevingut una de les potències amb més influències al món. Prefereixen això?

Drets del treballador? Garantits en la democràcia, però amb el sentit comú que porti la batuta de tot aquest entramat. Cal paralitzar un país sencer molts mesos després que entrés el vigor el decret? O potser el que prefereixen és que es titlli de insolvent Espanya, el gran REINO ESPAÑOL! I que el deute extern, que en tenim un munt, pugi terriblement d’interessos (que les empreses d’avaluació de riscos econòmics ens baixin el grau de solvència, que probablement seran les mateixes empreses que van augurar estabilitat a Lehman Brothers Holdings Incorporated el 2008)

Són molts els dubtes que em genera aquesta vaga, molts. Com sigui que demà sabré la resposta i es veurà si vaig molt errat o potser m’haig de replantejar les polítiques actuals i creure’m que anar de vaga és (o haurà estat) la millor manera de preparar un millor país.

Tot queda per esclarir demà.

Ja és suficient per avui. El post acaba aquí.