Benvolgut lector,
Torno a ser aquí després d'uns quants dies de pausa creativa. No he escrit per diferents motius, entre ells l'adaptació a la nova vida universitària i a que encara no he sabut trobar el moment ideal del dia per dedicar a l'escriptura personal. Sigui com sigui, avui el tema sobre el que vull parlar és la conferència que va donar el secretari general d'ICV, Joan Herrera, a la Salle.
La seva conferència s'emmarca dins la campanya que està organitzant l'escola de management empresarial de LaSalle amb col·laboració amb el diari AVUI+ i ElPunt, titulada Tribuna La Salle. Aquesta iniciativa consisteix en un seguit de ponències que ofereixen els líders de les principals formacions polítiques aquí a Catalunya a fi de definir millor l'opció política que tots triarem d'aquí a una seixantena de dies. Aquestes sessions estan organitzades en una exposició del candidat de 30 minuts de duració i un posterior torn de preguntes de tres quarts d'hora.
L'exposició que vaig anar a veure dimecres dia 22 va ser, com he dit, la del Joan Herrera. Només en arribar em va sorprendre les dues grans càmeres, subjectades sobre pesats trípodes tot envoltat d'un complex entramat de cables. Un d'aquests cables, anava a la cabina de so situada uns metres més enllà. Es van complir les meves suposicions: quan es cobreix un acte tipus roda de premsa les càmeres van connectades a un sortint de la taula de so i així enregistra el so directe (ja sé que es molt elemental, però mai ho havia vist in situ!) Una d'aquestes càmeres era de l'ACN, l'Agència Catalana de Notícies. Estava governada per un noi que també feia les fotos i, per si fos poc, escrivia al portàtil, tot un exemple d'eficàcia i eficiència (en tots dos sentits).
A banda d'aquest incís tècnic, l'exposició del ponent va ser, com no partidista. Va carregar durament contra CiU i contra la reforma laboral que ha implantat a contracor el govern de ZP.
El torn de preguntes va ser el més interessant. ICV, no té (ni probablement tindrà) majoria necessària per governar en solitari, ni tampoc per, dins d'una coalició, ser el partit amb més escons. Per tant sempre és el partit crossa, el partit que dóna uns certs escons necessaris per arribar a la majoria. Ara bé, els ideals d'aquesta formació són claus: tot pel treballador i tot pel medi ambient. Una combinació que pot ser útil per plantejar el govern però no per executar-lo. Sense anar més lluny, han sigut nombroses les vegades que el PSC ha plantejat una opinió, un projecte de llei, una llei, el que sigui i, dins del propi govern hi ha hagut discrepàncies.
Amb tot això el que vull dir és que els escons que dóna de més no són totalment gratuïts, provoquen unes certes discrepàncies que poden costar cara a la imatge global del partit, que és, en definitiva, el que ven.
La crítica va anar enfocada principalment cap a CiU, líder principal de l'oposició, ja que cap als socialistes "no podia anar". Un "no podia anar" no justificat: els socialistes estan donant suport a una reforma insostenible que priva de condicions molt favorables als treballadors. Tot això va donar peu a que, al torn de preguntes, es titllés de "partit crossa" a ICV.
Jo, personalment, tenint davant al líder d'un partit que es presenta a les eleccions vaig pensar que no podia deixar escapar l'oportunitat de preguntar-li alguna cosa. La nostra pregunta va ser la següent: "Bona tarda, fent referència al que ha comentat sobre la contractació, si a un empresari li costa tants diners acomiadar als seus treballadors, s'ho pensarà dues vegades a l'hora de contractar de forma indefinida i ho farà de forma temporal. Això pot comportar que cada 3, 6 o els mesos que siguin els treballadors s'hagin de preguntar si l'endemà podran anar a treballar. Als EUA, sent una gran potència mundial, costa molt poc, per no dir res, acomiadar als treballadors, de la mateixa manera que és molt fàcil muntar una empresa. No s'hauria de facilitar aquestes tramitacions per l'empresari?" Per cert, com tot polític va fer una important divagació comentant el que ja havia dit. Només va posar l'exemple d'Irlanda, que els empresaris tenen plenes llibertats i no s'aconsegueix sortir de la crisi. No puc comentar, ja que desconec si aquesta informació és certa. El que sí sé són les condicions dels treballadors nord-americans i que, pel que sigui, els EUA ja han sortit de la crisi i són un dels països més importants del món.
L’assistència a aquesta jornada es deu al seguiment que estem fent de les eleccions al parlament català del 28N.
Personalment vaig trobar l'experiència molt enriquidora. Cal dir que a mi m'interessa bastant la política, les relacions, els "negocis", les relacions entre els partits i ideologies diferents ho trobo un món potencialment explorable. És molt probable que vagi a totes les ponències d'aquesta campanya, intentaré enredar algú perquè m'hi acompanyi.
Bé doncs, jo crec que per avui ja és suficient. Per cert, queda pendent el tema de TMB. Esperaré a veure com resulta la campanya que acaben de llençar contra el frau i després ja comentaré.
Que vagi bé!
Eric
No hay comentarios:
Publicar un comentario