La festa ha començat. Els partits polítics poden, a partir d’avui, demanar obertament el vot a la població i això es converteix en una festa. Moviments aquí i allà per veure qui divaga millor la resposta a la pregunta de què faran, REALMENT, una vegada ascendeixin al govern.
És prou divertit veure com els pobres dels Estands de les Rambles aguanten estoicament la pluja de crítiques que reben dels interessats en la política, que volen passar una bona estona posant en compromís aquells qui els volen convèncer. Només considerant la història més propera, trobem un seguit de dubtes existencials sense la resposta dels quals penso considerar votar a algun partit. Sense anar més lluny, avui he anat a l’estand de Solidaritat Catalana i d’ERC –pretenia anar als de tots, però encara no eren muntats: es nota qui necessita desesperadament el vot, oi?-. En primer lloc, abans d’identificar-me com a estudiant de d’audiovisuals –de fet, sempre dic “de periodisme”- he volgut que em convencessin que votar la independència ara és la millor solució per superar la crisi actual. Volent anar més enllà, he preguntat pels altres aspectes que un partit que aspira, oníricament (cal dir-ho) a la presidència hauria de considerar. Sense més escrúpols, m’han dit que allò que no considera la independència, “vindrà més endavant”. REALMENT PENSEN que votaré a un partit que no té en compte res més que la independència? Necessitem un govern preparat per governar, un govern que tingui algun as màgic que ens tregui d’aquest entramat econòmicament pessimista! Volia retre comptes dels problemes històrics del partit, però al ser tant nou...
L’altre partit que he visitat ha estat ERC. M’ha atès una noia molt amable. Enganxo el balanç de la visita que he preparat coma documentació de la recopilació d’informació de la campanya d’ERC. “Balanç de la primera trobada: Li he preguntat per informació i m’ha donat, com veia que tenia molt interès per aconseguir informació, un fulletó privilegiat on hi havia els idearis d’Esquerra. Després hem parlat sobre diferents aspectes que engloba el partir. Primerament he preguntat sobre la diferència més notòria entre ERC i altres partits que tenien com a prioritat la independència. M’ha contestat, com és obvi, el tema de les polítiques socials, que a SI i Reagrupament tenen més en compte les polítiques de dretes, per tant no n’hi ha. Com està de moda, ha atacat el Mas. Després he parlat sobre els possibles pactes dels partits i els he recriminat que van pactar amb un partit que avui diu que no són ni independentistes ni de dretes.”
Dilluns més, per ara a gaudir de la festa electoral! No, si al final acabarà per convertir-se en el meu hobby això d’informar-se de tots els partits amb representació parlamentària!
No hay comentarios:
Publicar un comentario