Canal del Youtube.

Benvinguts al meu bloc. Si hi ha algun tema amb el que no esteu d'acord us convido de replicar-me als comentaris. Intentaré respondre al més aviat possible.

Si voleu, podeu veure alguns dels meus vídeos al web: youtube.com/ericdexeus o youtube.com/dexeusproductions.

viernes, 18 de marzo de 2011

Perquè certs presentadors de tele SEMPRE estan sota la màscara que els porta a l'estupidesa?

NOTA PRÈVIA: El text és molt complicat i rebuscat. Cal parar atenció a les frases i tenir presents els dos personatges de què parla el text i saber, generalment, què fan. També cal considerar que Gafapastas és un programa cultural que en breu estrenarà La2 de TVE"




"La Televisió és un negoci que ha de sortir rentable". Amb aquestes paraules
podem entendre que la baralla "tot per l'audiència" que estan fent moltes
cadenes de televisió és lícita. Treuen la carnassa i l'arsenal dels ganivets
per esquarterar qualsevol reguitzell de carn humana viva que passi per les
seves mans. Res no importa, tot s'hi val. És un "tot pel superàvit".

El show no para mai, ni tampoc a l'hora d'ensenyar a les noves generacions,
aquells qui, suposadament, haurien de plantejar-se la seva vida professional.
Les gafapasta que pretén Juanra Bonet a la pública espanyola res s'assemblen a
l'individu que, davant la consistència de la institució universitària,
s'aixopluga en el món de la irreverència i desprestigi. Què és despreci? Potser
és una feina molt lloable firmar un programa de tele amb la credibilitat que
dóna una gran cadena com Telecirco -heu llegit bé-. Ara bé, el que no és lloable,”
sota cap concepte, és infravalorar una opinió correctament plantejada, arrossegar-la al terra i espellar-la fins sagnar.

Sobta encara més quan “l'assenyat”, que és la mirada indiscreta que aguaita
expectant, passa a jugar el mateix rol. Cert deu ser que el canal de
telerealitat que propugna un dels ponents s'ha traslladat a la realitat física
i palpable: "Tornem després dels anuncis, a Aruscitys". I mentrestant, em gravo
caminant, que segur que m'agafen els de la ratomàquia, com diu el gran Monegal.

Estem parlant del cor? No, hi ara! Estem parlant d'una avivada tertúlia de cafè
copa i puro? Encara menys! Segur que estem parlant d'una discussió de la
perruqueria... Quasi. Estem parlant d'una conferència universitària! Amb
presència de no menys de dues-centes persones!

Lamentable exercici el de l'Àngel Llàcer i Víctor M. Amela a la conferència
"Superat's. La cultura de l'esforç a la televisió" Superats? Vosaltres. Esteu
superats per la televisió, de la mateixa manera que ho estan totes les altres
persones encegades pel diner fàcil. De res serveix donar una posterior roda de
premsa lamentant-se de la situació actual i despullant-se de la seva posició
de gafapasta reprimit. D'això al meu poble en diuen enganyifa.

Per què ho entenguis: Et nomino..

No hay comentarios:

Publicar un comentario